És evident el malestar de mossos, bombers i funcionaris que depenen del macrodepartament d’Interior i Relacions Institucionals. Aquest és un invent nascut amb mala astruga que ha hagut de superar els complexes i els invents d’ICV amb la problemàtica de la seguretat.
Experts històrics en el tema de la seguretat a Catalunya ja van mostrar a les dues setmanes d’actuació d’aquest departament els seus recels al sentir les declaracions d’alguns responsables polítics, que van començar a inquietar els professionals de la policia i els bombers.
Després vingué l’afer dels suposats maltractaments, les càrregues als estudiants i als moviments socials, els incendis d’Horta de Sant Joan, la seva posterior instrumentalització política, i ara, la reacció davant la nevada d’aquest dilluns.
El país necessita que el Departament de l’Interior no sigui notícia, sinó que sigui l’element de govern que treballa amb discreció 24 hores al dia, i que els seus homes i dones, tan els que realitzen la tasca professional com els polítics, no tinguin més objectiu que el servei als ciutadans i al país. A més, cal que treballin dia a dia per a guanyar credibilitat i suport, i que el Departament d’Interior sigui vist com una unitat en la que no destaca mai el color polític de qui el dirigeix.
Queden pocs mesos per a les nostres eleccions nacionals, i tenim els mossos i un cos històric i professional com  els bombers, crispats, enfadats, decebuts amb la classe política. Això no pot tornar a passar. Cal un pacte no escrit, en que guanyi qui guanyi les properes eleccions, no faci nous invents i posi en marxa un Departament de l’Interior a seques, i al capdavant, un home o una dona que no ocupi el càrrec per servir-se’n, sinó per servir, i que retorni la confiança als seus professionals. Els policies i els bombers necessiten estar segurs que els seus comandaments polítics els defensaran fins les últimes conseqüències, tan si fan bé la seva funció com si s’equivoquen. I no es tracta de demanar impunitat, sinó transparència sense propaganda i ‘show’ mediàtic.

Les eleccions celebrades diumenge a Iraq, les segones lliures en la història d’aquest país, van registrar una participació del 62% del cens electoral. L’intent de diversos grups terroristes d’impedir la participació en les eleccions, no va tenir èxit, tot i que tota una sèrie d’atemptats van acabar amb la vida de 38 persones i van causar uns 80 ferits.
En un país com Iraq, sacsejat contínuament per atemptats sanguinaris, les xifres de víctimes de la jornada electoral van ser baixes. Les raons d’aquest fet són diverses, però les dues més rellevants responen al fet que les organitzacions terroristes cada cop tenen una força menor, i que aquestes estan més centrades en els atacs sectaris entre xiites i sunnites, que no pas en impedir la participació electoral. Les formes d’atemptar en les eleccions del passat diumenge van incloure artefactes explosius amagats prop de col•legis electorals i el llançament de granades, però no va aconseguir cap matança, objectiu darrer dels grups terroristes a Iraq, tal com han demostrat en moltes ocasions.
La situació a Iraq tant pel que fa al desenvolupament de la democràcia, i la superació del sectarisme religiós, són una prova per a tots els estats de la regió. Si, un cop retirades les tropes estrangeres el 2011, la violència segueix disminuint, i la democràcia s’implanta, l’exemple pot fer estremir els règims dictatorials de tot l’orient proper i mitjà, a més de ser una derrota en tota regla per als jihadistes que tracten de blasmar la democràcia com a sistema polític, mentre segueixen amb la intenció d’implantar uns règims basats en la visió més conservadora, fonamentalista i extremista de l’Islam. L’aplicació de la “llei islàmica” tal com és descrita literalment a l’Alcorà, seria tot el corpus legal d’un règim d’aquesta mena, i aquest esdevindria la única “Constitució”. Que un país d’immensa majoria de població musulmana demostri que es pot viure en un entorn cultural “islàmic”, tal com a Europa, per exemple, vivim en un entorn de substrat cristià, regits per lleis que tracten i s’apliquen per igual i de forma independent, és la major victòria que es pot obtenir sobre els jihadistes. Aquests seguiran tractant d’imposar la seva ideologia totalitària. Iraq pot demostrar que es pot ser musulmà i lliure.

Publicació centrada en la logística, de fet en la tecnologia militar, branca de la revista “Atenea de Seguridad y Defensa”. Comparada amb la seva publicació “mare”, “El Observatorio” té uns avantatges pel lector. D’una banda, és estrictament tècnic, i proporciona una informació interessant sobre tecnologia militar i armament, i d’una altra, estalvia al lector la càrrega política, furibundament espanyolista, que caracteritza l’anomenada revista “Atenea”.

Nascut a Gaza, de 29 anys d’edat, i sembla que fuster de professió, Walid Hijazi, és el primer pres procedent de la base de Guantánamo que arriba a Espanya. Tot el que es coneix d’aquest individu és que ha viscut a Aràbia Saudita i a Pakistan, país on va ser detingut i entregat als nord-americans el gener de 2002. Aquesta darrera informació és coneguda degut a que va ser facilitada a les autoritats espanyoles pel ministre d’exteriors de l’Autoritat Palestina, Riyad al-Malki, en una visita que aquest va fer a Madrid.
L’ex-pres va arribar a la base aèria de Torrejón de Ardoz el passat dia 23 de febrer, a la una de la matinada, on va ser rebut per agents del Ministeri de l’Interior i un advocat que es farà càrrec dels papers per a immigració. Hijazi no té cap causa penal oberta enlloc, i per aquesta raó té llibertat de moviments en tot l’Estat, però no en podrà sortir, segons l’acord a que van arribar els països europeus i els Estats Units. A més, obtindrà la residència immediata i permís de treball. Tot i això, el govern espanyol ha declarat que Hijazi estarà vigilat, i que en el seu control hi participarà el CNI. Les mateixes fonts han afirmat que els presos de Guantánamo alliberats seran tractats amb la màxima discreció per a evitar que membres d’Al Qaeda puguin atemptar contra ells si consideren que aquests han facilitat informació als nord-americans durant la seva estada a Guantánamo. Aquestes declaracions han sorprès els analistes de seguretat, ja que si no són membres d’Al Qaeda, no han pogut facilitar cap informació, i si ho han estat, com és que se’ls deixa en llibertat sense càrrecs?
Un altre aspecte que ha causat sorpresa és el fet que es concedeixi, de forma immediata, permís de residència i de treball a persones sospitoses d’haver col•laborat amb organitzacions terroristes, quan immigrants que fa anys que viuen i treballen a l’Estat espanyol, tenen problemes per a rebre aquests mateixos permisos.
També ha estat objecte d’atenció el fet que el primer en ser acollit hagi estat un palestí. Tot i que l’estat espanyol ja va acollir els palestins que van ocupar la basílica de la Nativitat a Betlem fa uns anys, aquests van desaparèixer sense deixar rastre, i no se sap què ha estat d’aquests membres d’una organització armada. Però allò que no acaba de tenir explicació és perquè Hijazi, si és innocent, no pot tornar a territori controlat per l’Autoritat Palestina, o a la mateixa Gaza, controlada pels integristes de Hamas. La raó més lògica seria que el govern d’Israel no vol tenir-lo a prop, però també que els seus propis compatriotes no se’n refien.
Sembla que el segon pres arribarà en els propers dies, caldrà esperar, doncs, per a veure’n el perfil, i potser, saber més coses sobre quina mena de personatges estan arribant i campen, lliurement, pel territori de l’estat.

El comandant en cap de les tropes nord-americanes i de l’OTAN a Afganistan, el general Stanley A. McChrystal, acompanyat del segon vice-president afganès, així com d’altres alts oficials militars, va aterrar ahir al matí a la ciutat de Marja, on forces dels US Marines en combinació amb tropes afganeses han desallotjat els Talibans després de combats intensos.
En arribar, McChrystal ha declarat que “no estem al final al final de la fase militar, però ens hi estem aproximant clarament”. En relació als motius finals de l’ofensiva, ha explicat que “el govern d’Afganistan és ara en la posició de prendre l’oportunitat per a provar que pot establir un govern legítim”.
Tot i les bones intencions del general nord-americà, el cert és que la població afganesa es mostra molt escèptica amb el que vol ser el seu govern, al que veu llunyà i corrupte, i aquesta percepció és especialment visible envers la policia afganesa, considerada corrupta i predadora.
Coneixent aquesta realitat, McChrystal ha assegurat que l’operació ha de canviar la mentalitat de tothom, i que han de convèncer la població que guanyaran la guerra, i portar-los estabilitat i progrés en forma de les infraestructures que construiran en quan la zona estigui estabilitzada. En aquest sentit, les tropes de primera línia estan a l’espera de contraatacs talibans que, possiblement, seran duts a terme utilitzant suïcides carregats d’explosiu.

La publicació oficial del Ministeri de Defensa celebra el traspàs de poders de la FINUL al Líban que, per primer cop, és en mans d’un general espanyol. També són d’interès l’article que analitza el creixent poder xinès, i els canvis en la metodologia i continguts dels sistemes d’ensenyament a les FAS.